Com bé anomena eltítol del tema, en aquest a entrada parlarem dels processos d'aprenentatge. Però per començar, cal definir clarament què és l'aprenentatge.
La RAE defineix aprenentatge com: l'acció i efecte d'aprendre algún art o ofici oaltre cosa; o l'adquisició per la pràctica d'una conducta duradera. Aprendre, per altra banda, es defineix com: el fet d'adquirir el coniexement d'alguna cosa per mitjà de l'estudi o l'experiència.
Aixó mateix és el que ens porta fins a la nostra pròpia definició: NO només aprenem per l'estudi, sinó que l'experiència també ens ajuda a conèixer el món que ens envolta i aprendre d'ell. La interacció, la imitació, l'exploració, etc. ens posen a l'abast multitut d'actituds, procediments i conceptes que assolim nosaltres mateixos i que en diem coneixement, per tant, aprenentatge.
Els conductistes exposaren el model d'estímul-resposta: dissenyen la classe abans de dur-la a terme per tal de realitzar-la de la mateixa forma en què està plantejada. Així doncs, abans de l'inici de la sessió es creen situacions on els nens puguin desenvolupar: disciplina, habilitats diverses, autocontrol, normes, actituds, procediments, conceptes, etc.
D'aquesta forma exposen quatre principis on es considera que la presència o absència de conductes son apreses tant de foma conscient com inconscient en funció de diversos determinants: genètica (incloent així alsalumnes amb NEE a l'educació escolar), agents biològics actuals,història de l'aprenentatge i les condicions ambiantals momentànies.
És a dir, tot el que pot afectar al nen durant la vida: el moment intrauterí, el momentdel part, els primers dies de vida, l'alimentació, l'exposició a determinades metereologies en temps perllongats, la predisposició, les relacions properes, etc. condicionarà la seva forma d'aprendre.
Per tant, les concepcions conductistes referencien la contigüitat, el reforç, la pràactica i el control d'estímuls com principis explicatius de l'aprenentatge explicats ens els següents apartats:
- Principis bàsics del condicionament:
CLÀSSIC | OPERANT |
- Exposat per Pavlov mitjançant teories i experiments que realitzava amb la salivació dels gossos, el menjar i l'aparició del so d'una campana. Finalment, els gossos en sentir la campana ja salivaven. - S'explica doncs, l'adquisició de respostes involuntaries mitjançant: - L'estímul neutre: davant el qual l'organisme no respon. - L'estímul incondicionat: davant el qual l'organisme respón sense la necessitat d'haver-ho après. - L'estímul condicionat: produït quan s'associen l'estímul incondicionat amb l'estímul neutre i, per tant, aquest últim comença a produïr una resposta (conducta apresa) | - Exposat per Skinner gràcies diversos experiments, un d'ells és la capsa de les rates que es composa d'un pal metàl·lic que al baixar quan es prema un botó, posa el menjar a l'abast de l'animal creant així el principi de condicionament operant. - Explica que les conductes van lligades a consequències, per tant, un reforç que pot ser positiu o negatiu. De ser positiu, lal conducta té més possibilitat de repetir-se, però aquest reforça s'ha d'aplicar immediatament després de la resposta a l'estímul per a que es pugui donar l'associació. |
Sembla increible com el treball amb la ment humana i animal pot aconseguir determinades conductes. Recordo una frase que lliga amb aquest: l'èsser humà ésun animal de costums. Si tot el que ens rodeja es acostuma d'alguna forma a viure d'una determinada manera, es poden fer gran aberracions amb l'espècie humana. El fet només d'agafar un nadó i cada diadurant tota la vida fer-li qualsevol cosa, posem'hi donar-li un got de llet i tres galetes, fa que la contnuitat es doni ja que és un procés que es repeteix dia a dia, el reforç també perquè la persona obté aliment, la pràctica també apareix, ja què aquella persona esperarà cada dia el got de llet amb tres galetes i l'estímul serà controlat dia a dia amb el mateix got de llet i les tres galetes. Aixó pot fer que un dia que la persona no rebi allò que espera sigui un dia en què la persona no sàpiga que fer en aquell moment, li pot crear un gran conflicte emocional o cognitiu ja què pot pensar que ha fet alguna cosa errònia per a què aquell dia no li donin el got de llet amb les tres galetes. Pot crear-li angoixa, ansietat i una gran esforç cognitiu per pensar quès ha set allò que ha fet per a què no rebi el que espera.
Explicat així, pot semblar una mica absurd, però si canviem la situació i en comptes de posar com a estímul un got de llet i tres galetes, posem maltracte físic o qualsevol altre aberració a la persona, el mal és molt major; però la sensació de la persona exposada és la mateixa encara què l'estímul li pugui perjudicar.
- Procediments per controlar i modificar la conducta:
Consta de tres fases:
- Avaluació: saber quina és la conducta que volem millorar.
- Intervenció:valorar el cas i escollir la tècnica que millor s'adapti per aaconseguir l'objectiu.
- Seguiment: valorar la transformació de la conducta amb la què voliem treballar per saber si hem d'aplicar altres técniques o millorar aquella que hem utilitzat.
Les tècniques que utilitzarem sempre han de ser conegudes pels nens (han de saber que passarà si desenvolupen la conducta) i s'ha de concretar la resposta del reforç. Aquestes tècniques són:
Mapa conceptual d'elaboració pròpia referent a tècniques de modificació de conducta.
- Aprenentatgesocial o vicari.
També anomenat aprenentatge per imitació o modelatge. Destaca que no espot reduïr la conducta a simples reforços, sino que hi ha altres factors més complexos que intervenen. La conducta, per tant, es produeix de forma diferent segons la situació en què es trobi la persona.
És cert que tothom alguna vegada ha fet alguna cosa a causa de l'estrés del moment o de la mateixa frustració momentània que, més tard,després d'haver reflexionat sobre la seva acció, ha pensat “potser ho hauría d'haver fet d'una altra manera” o “ara per ara ho faria de forma diferent”. Això explica que la situació emocional i física de la persona, el clima, el moment exacte en que ha de donar resposta davant d'un estímul influeix en aquesta resposta.
Això ens porta a la teoria del DETERMINISME RECÍPROC de Bandura. Explica que els factors ambient-entorn, personals, cognitius i la pròpia conducta interactuen per a determinar la conducta que anem a prendre davant un estímul.
Bandura per altra banda, i en relació al determinisme, també exposa que tenim una sèrie de capacitats que produeixen la conducta com son:
- Simbolitzadora: imaginar i imitar experiències abans viscudes.
- Previsora: establit fites que regulin la conducta, objectius que donin sentit al què feim.
- Vicària: imitant models observats.
- D'autorregulació: saber què feim, què volem aconseguir i el perquè.
- D'autorreflexió: analitzant les consequències de la nostra conducta.
Aquest autor també analitza els quatre processos pels quals qualsevol persona passa per a imitar una conducta observada:
- Atenció: observar amb atenció les conductes de personatges que atrauen davant estímuls determinats.
- Retenció: record de la conducta que ha observat. Potser es dona el cas en què en nen ho reté a la memòria però encara no té la maduresa per dur-la a terme.
- Reproducció motora: mitjançant moviments físics, es reprodueix allò que ha observat.
- Motivació:
- Externa: veure la recompensa d'algú que realitza la conducta.
- Interna: satisfacció personal en dur a terme la conducta (no té perquè ser bona).
INFLUÈNCIES PERSONALS - Percepcions d'autoeficàcia - Coneixement de l'estudiant - Processos metacognitius - Fixació d'objectius - Estats afectius | ESTRATÈGIES DE MILLORA - Organitzar i transformar: estructurar el material amb el que anem a treballar. - Colocar i planificar fites pròpies. - Repetició i memorització: una vegada entés el procés, assimilar-lo i fer-lo propi. |
INFLUÈNCIES CONDUCTUALS - Autoobservació - Autorreacció - Autoavaluació | ESTRATÈGIES DE MILLORA - Autoavaluació - Realització de registres - Autoconseqüència: recompenses pròpies. |
INFLUÈNCIES AMBIENTALS - Modelat: amb un model a seguir, l'autorregulació és més senzilla. - Comprensió verbal: verbalitzar el procés. - Estructurar els contextos i l'aprenentage. | ESTRATÈGIES DE MILLORA - Recerca d'infomació. - Estructuració de l'ambient. - Recerca d'ajuda. - Revisar el registres realitzats. |
És,un cop més, la quantitas d'influències que la persona té a l'horade realitzar una resposta a un determinat estímul i a l'hora d'adquirir una sèrie de coneixements o realitzar un aprenentatge.
Gràciesa aquestes teories conductistes sorgeixen com a resposta els models cognitius. Aquestos expliquen que el nen no és una taula rassa quehem d'anar omplint de coneixement sinó que mitjançant les experiències que viu va construint el seu propi aprenentatge. I, sobre el fet de l'adquisició de coneixements i aprenentatge, observarem quatre autors que exposen les seves teories sobre aquest procés: Piaget, Vigotsky, Ausubel i Bruner.
Mapa conceptual d'elaboració pròpia referent a la teoria de Piaget.
Però per a poder dur a terme el model d'aprenentatge de Piaget, és importat partir del coneixement previ del nen per tal de no crear dissonàncies cognitives massa grans que el nen no pugui superar creant-li així angoixa i estrés. A més, cal dir que és impossible que un nen memoritzi esquemes ja què aquestos no poden serensenyats, sinó apresos, modificats i adquirits pel propi nen. Per aixó és molt imporant tenir les objectius clars des del pricipi ique el nen sigui concient del que fa i per què ho fa.
A més a més, pel que respecta a aquesta teoria, alguns autros assenyalen que el paper del mestre és massa limitat i què, per tant, la participació d'aquest és escassa, manllevant-li així el protagonisme.
És cert, però, que per a què un nen sigui el creador del seu aprenentatge, el mestre ha de fer una funció de guia i no d'instructor, ja què així el nen podrà anar experimentant i establint les seves hipòtesis i les seves teories amb la manupulaciói les pròpies vivències personals. Aixó serà el que poc a poc vagi formant la mentalitat i el coneixement del nen.
Aquesta és una de les teories més inicials sobre la cognició, però encara segueix vigent. El que abans es veia com un model utòpic, avui dia és el que es sosté com a acceptable per a l'educació dels infants. A més a més, sembla que des de fa anys es ve seguint aquest mode de coneixement. Moltes vegades, en rebre una informació que ens ve de nou hem fet una exclamació que és: “se m'han desfet tots els esquemes”. Això és el que ens porta fins la teoria de Piaget, la construcció i reestructuració d'esquemes mentals i prèvis que feim sobre un tema en concret.
Mapa conceptual d'elaboració pròpia referent a la teoria de Vigotsky.
Vigotsky assenyala en la seva teoria l'existència de la Zona de Desenvolupament Proper com a punt d'unió entre el que sap i el que no sap el nen i, per tant, allà on es dóna l'aprenentage. En aquest punt cal reflexionar sobre alguns aspectes que, encara que cada vegada menys, es segueixen veient en la societat actual. Per una banda, hem de tenir en compte els coneixements prèvis de l'alumne així com l'objectiu que volem assolir per a saber què, com i perquè fem el que fem. D'aquesta manera l'aprenentatge serà més significatiu. Però el que hem de tenir clar per dur a terme aquesta teoria és que entre el que el nen sap i no sap, necessitarà ajuda per arribar a saber fer. Per tant, el tipus d'ajuda i la quantitat d'ajuda que mostrarem haurà d'estar ben guiada per a què no li resolem el cami per on ha d'anar ni tampoc li creem una dissonància cognitiva tan gran que no pugui resoldre per ell mateix encara que compti amb una lleu ajuda. Per això és important fer una avaluació prèvia a l'activitat, una avaluació del procés i una avaluació al final per a saber si l'activitat a seguit el camí que havia de tenir.
Per altra banda, un altra tema preocupant és el concepte de la fitxa. Està clar que la fitxa promou rapidesa i treu d'embolics al professorat, però s'ha de tenir clar el per què es fa perque poden ser molt perilloses. Les fitxes parteixen totes del mateix punt, sense tenir en compte la diversitat de l'alumnat. També afavoreixen l'individualitat i no creen relacions en cap moment. Poden arribar aser insignificants ja què una vegada feta, no es reflexioni sobre ella i es guardi fins a final de curs. A més, fan que tots els nens facin el mateix camí per arribar a l'objectiu sense reflexionar ni experimentar altres possibilitats. Per tant, no dic que les fitxes siguin dolentes per a l'aprenentatge dels infants, sinó que la fitxa que es dugui a terme ha d'estar ben plantejada amb uns objectius clars, ja sigui en paper o en pissarra digital; i amb la suficient flexibilitat per a què la diversitat de maduresa de l'aula s'hi pugui adaptar. Una fitxa que fac ireflexionar, experimentar i adujar a construir el coneixement dels nens.
Mapa conceptual d'elaboració pròpia referent a la teoria d'Ausubel.
En aquest apartat, només cal destacar que per a dur a terme una bona pràctica d'aquesta teoria, el material s'ha de presentar de forma que els alumnes relacionin els aspectes més familiars per organitzar els nous, per tant, presentant-lo de forma seqüencial i utilitzant exemples que facin que l'alumne participi de forma activa i cognitivai, al finalitzar l'activitat, dur a terme una reflexió conjunta o un repàs de les idees principals. Això últim pot servir per acabar d'organitzar i assimilar els esquemes que s'hagin fet per arribar aacomodar-los i que formin part del coneixement de la persona. També s'ha de tenir en compte la motivació de l'alumne a aprendre i la predisposició ja què sense aquestes, l'aprenentatge no es potdonar.
Mapa conceptual d'elaboració pròpia referent a la teoria de Bruner.
Pel que fa a la teoria de Bruner, també cal tenir en compte el sconeixements previs de l'alumne. Més si s'escau ja que el nen ha de relacionar el coneixement i estructurar-lo amb coneixements que ja té i, en cas que sigui un aspecte nou per ell, estructurar-lo de forma que crei una categoria nova de coneixement. D'aquesta forma el nen fa les seves inclusions i pot aprofundir en el tema de forma autònoma, sabent el tipus d'informació que ha de buscar per fer-ho.
Qui anava a dir, que tota la vida fent aquest procés però mai sabent d'on venia aquesta teoria. Ara, durant la carrera hem hagut de realitzar aquest mateix procés: enllaçar el coneixement del curs anterior amb la informació d'aquest i modificar les categories, els esquemes, inclús algns hem hagut de crear-ne de nous, per tant entenem el procés a la perfecció.
Per tant, com a resum globalitzador d'aquests quatre autors, hi ha quedir que s'ha de partir dels coneixements prèvis dels alumnes, deixar-los experimentar i que crein ells els seus coneixements, les seves estructures i els seus esquemes. Però també hi ha que teniren compte que en cap moment, les activitats proposades han d'estar molt per damunt del nivell de desenvolupament de l'alumne, ja què pot crear-li al nen angoixes, frustracions i estrés que no permetin l'avanç en el coneixement.
Per finalitzar, cal fer una referència al constructivisme. Aquesta corrent educativa esxposa que a l'alumne hi ha que donar-li les eines necessàries que permetin que ell mateix crei el seu coneixement i resolgui de forma autònoma els problemes que se li plantejin amb ajuda de la seva experiència. El constructivisme, referent a l'educació, porposa un model d'ensenyament-aprenentatge participatiui dinàmic per part de l'alumne: ensenyament per a l'acció.
Per tant, es considera a l'alumne com l'èsser que poseeix la informació i no pas el mestre (aquest guiarà a l'alumne pel cami que segueixi); així doncs, aquesta corrent també té en compte els coneixements previs de la persona i, per tant, té en compte la diversitat i les necessitats personals de cada alumne.
Podem afirmar, doncs, que el constructiviste està en contra de la instrucció, ja què el mestre perd el rol de poseidor de coneixement per dorar-li pas a l'acció de l'alumne i la seva pròpia experimentació que afavoreixi l'assoliment de l'aprenentatge d'aquest.
Aquesta corrent es la que s'intenta aplicar avui en dia a la majoria de les escoles, deixant de banda la instrucció que no crea vincles personals amb altres alumnes i professors.
Com a conclusió per finalitzar aquesta entrada, vull dir que la teoria constructivista que està tan de moda avui dia s'enfoca, com ja hem dit reiterades vegades al llarg de l'entrada, en la construcció del coneixement a través d'activitats basades en les experiències; oferint un paradigma en l'actualitat: l'era de la tecnologia.
Amb l'arribada d'aquestes tecnologies, els alumnes tenen al seu abast tot un món virtual ple d'informació de tot allò que busquen, oferint així també un control sobre el seu aprenentatge.
Les TIC han transformat la naturalesa de l'ensenyament, el lloc i la forma en què aquest es duu a terme i el rol tant del professor com dels alumnes; ja què permeten la relació entre estudiants, el debat per la decisió de la tria d'informació i, per tant, l'expressió de l'opinió personal, duent a terme així una gran reflexió; s'adapta al ritme de cada alumne i aquest últim pot escollir quant vol aprofundir i quin codi vol utilitzar (power point, video, seqüència de fotos, etc.).
Per tant, cal esmentar que no només cal tenir en compte les teories constructivistes per dur-les a la pràctica de forma adecuada, sinó que elements com les TIC, també afavoreixen l'autonomia i la construcció del coneixement de l'alumne, deixant que l'infant sigui el protagonista del seu propi aprenentatge. Però hem de tenir en compte que traspassar la fitxa que no té en compte el coneixement previ a la pantalla de la pissarra digital, tampoc té cap valor educatiu.
Per acabar, vull deixar aquest curt video de dos infants d'edats diferents edats que juguen a les construcions, com a metàfora de la construcció del propi coneixement; recordant així que no només l'aula és un lloc d'aprenentatge, sinó que tots els moments eduquen.
Espero que us hagi agradat, encara que aquest cop ha set una mica extens.
Una forta abraçada i petonets per a tots i totes!!
Patricia Pinar Roig
♥♪☺
