En aquesta entrada
parlaré d'un tema que a mí em mou molt: l'esport. Però abans
explicaré que és la inclusió, que s'entén per una escola
inclusiva i la diferència que trobem amb l'escola tradicional.
Seguidament Exposaré la meva opinió sobre la inclusió a l'esport.
Aqixí que...començem!
- Que entenem per inclusió.
La
reial acadèmia espanyola defineix inclusió com l'acció i efecte
d'incloure; la connexió o amistat d'algú amb un altre.
En
termes d'educació, parlem d'una educació a la que tots puguin
accedir i on tots puguin arribar als mateixos objectius ja sigui per
un camí o per un altre. Parlem de la implicació de ser precabuts a
l'hora d'identificar les barreres que alguns grups troben a l'hora de
voler accedir a oportunitats educatives; i de la identificació dels
recursos d'una comunitat per a eliminar les barreres que es puguin
trobar.
Aquestes
barreres són tots aquests factors de l'entorn d'una persona que, la
seva presència o ausència, limita el funcionament de la vida
quiotidiana d'aquesta persona. Referent a l'educació, trobem el
concepte de barreres per a l'aprenentatge i la participació que fa
referència a les dificultats que experimenta qualsevol alumne/a
durant el seu procés d'aprenentatge i en la seva integració i
participació a la vida escolar.
- Escola inclusiva.
Entenem per escola
inclusiva aquella institució escolar que esta qualificada per a
incloure a tot nen, considerant la diversitat com una capacitat
bàsica de l'èsser humà; on el nen s'integra en un lloc preparat
per a ell i que respón a les necessitats educatives especials que
pot comportat.
No hi ha que
conforndre, però, el terme d'inclusió amb el d'integració.
Integració suposa que el nen és diferent i que és aquest el que ha
d'integrar-se a l'escola, comptant amb les adequacions necessàries a
la seva condició educativa.
L'educació
inclusiva es presenta com un dret de tots els nens, i no només a
aquells qualificats com a nens amb Necessitats Educatives Especials
(NEE). Pretèn pensar les diferències del que entenem per normalitat
(el més normal és que els humans siguem tots diferents), i la
equitat en l'accés a l'educació que qualitat per a tots.
L'educació
inclusiva no només postula el dret a ser diferent com alguna cosa
legítima, sinó que valora explícitament l'existència d'aquesta
diversitat. S'assumeix així que cada persona difereix d'una altra en
una gran varietat de formes i que per això les diferències
individuals han de ser vistes com una de les múltiples
característiques de les persones; a més de servir d'enriquiment per
a l'aula.
Per
tant, inclusió significaria l'aposta per una escola que acull la
diversitat general, sense exclusió alguna, ni per motius relatius a
la discriminació entre diferents tipus de necessitats, ni per motius
relatius a les possibilitats que ofereix la escola. La inclusió
comença acceptant les diferències, celebrant la diversitat i
promovent el tracte equitatiu de cada alumne. El procés d'inclusió,
per tant, pretén minimitzar les barreres perquè tots participin
sense importar les seves característiques físiques, mentals,
socials, contextos culturals, entre altres.
- Escola inclusiva vs. Escola tradicional.
Amb
tot el canvi que ha sofert l'escola durant els últims anys, existeix
una diferència el l'escola actual respecte a l'escola que van viure
els nostres pares. Algunes de les diferències més rellevants es
mostren en la següent graella.
|
Escola
tradicional
|
Escola
inclusiva
|
|
Currículum
normal i currículum especial, no contempla adaptacions.
|
Arrel
humanista. Promou el desenvolupament integral de la persona.
|
|
No
inclou, entre els seus objectius, l'atenció als menys capaços.
|
Promou
la igualtat de drets per a tots.
|
|
Principis
rígids, homogeneïtat, segregació dels pertanyents a cultures o
ètnies diferents, discriminació segons el rendiment.
|
Defensa
la diversitat, l'heterogeneïtat i les relacions interpersonals.
|
|
Persegueix
la formació integral.
|
Reforça
els processos, ensenya a aprendre a aprendre, a pensar.
|
|
Dóna
prioritat als resultats acadèmics, computables.
|
Genera
autonomia organitzativa en el centre i entre el personal.
|
|
Basada
en l'acumulació de coneixements (Educació Bancària).
|
Veu
riquesa en la diversitat, en el contrast cultural.
|
|
S'ocupa
dels alumnes més capacitats.
|
Persegueix
una educació de qualitat atenent les necessitats individuals.
|
|
No
atén a les diferències més notòries.
|
Busca
el desenvolupament de capacitats cognitives, socials i afectives.
|
|
Genera
competitivitat i rivalitats.
|
Pretén
generar canvi social solidari, canvi d'actituds.
|
|
Cada
professor s'ocupa de la seva aula.
|
Suposa
una reforma de l'escola per a la integració i promoció
comunitària.
|
|
El
coneixement es divideix i separa per àrees.
|
Socialitza
als individus, evitant els riscos d'exclusió.
|
|
Els
professionals s'especialitzen en la seva matèria, labor o
programa.
|
Avalua
el creixement personal en valors com el respecte, l'adaptació, la
capacitat d'adaptació...
|
|
Les
funcions dels professionals estan ben diferenciades
.
|
Desenvolupa
projectes cooperatius i programacions conjuntes
|
|
|
Treballa
des de la multidisciplinarietat.
|
|
Els
professionals en ella, es formen contínuament, actualitzant
mètodes, tècniques, etc., eines per donar resposta a les NEE.
|
- Inclusió i esport.
Per
finalitzar amb aquesta entrada, vull mencionar la meva especialitat,
l'esport. Com tots sabeu, jo he fet el mòdul superior de tècnic en
activitats físiques i esportives i mentre anava escribint aquesta
entrada he pensat: Educació inclusiva i esport? Pot donar-se?
Personalment
considero l'educació inclusiva com una forma molt interessant
d'ensenyar però al mateix temps la veig molt difícil de dur a terme
al món de l'esport.
Està
clar que no tots pensareu el mateix. Sé que penseu...però els
paralímpics...?? Sí, els paralímpics considero que es poden veure
de dues formes. Es pot veure una inclusió de la persona amb un tipos
de discapacitat al món de l'esport, en olimpiades específiques per
a ells. En aquest punt és on discrepo amb el terme d'inclusió. El
fet que siguin unes olimpiades separades de les altres, ja no
comporta el que s'entén com inclusió. No naden persones cegues amb
Michel Phelps, oi? Això és el que em fa replantejar-me el fet de
dur a terme activitats físiques inclusives.
Hem
de tenir en compte que la capacitat d'aprenentatge dels nens no és
igual dins de l'escola encara que tots parteixen des del mateix punt
d'aprenentatge (infantil). En canvi al món de l'esport els nens no
tenen una predisposició enfocada feia l'esport, ja que la majoria de
les activitats esportives es consideren activitats extra-escolars a
les quals pocs nens acudeixen. A més a més, aquells que acudeixen a
elles no parteixen del mateix punt d'aprenentatge a causa de les
incorporacions tardanes, és a dir, alguns dels nens s'inscriuen en
les activitats extra-escolars en edats molt primerenques i pujen de
categories, mentre que uns altres amb la de la mateixa categoria
s'incorporen més tard. Aquests nens no tindran els mateixos
coneixements que els seus companys ja que mentre ells s'inicien en
l'activitat escollida la resta dels seus companys ja té els
coneixements bàsics i estan millorant dia a dia. Aquest fet
dificulta l'ensenyament inclusiu per no dir que la fa gairebé
impossible.
Per
tant, com podem fer per a què dels 20 nens que puc tenir en un
tatami de kàrate, tots de la mateixa categoria, facin activitats que
beneficien a tots? El fet, és que acabes canviant d'hora als que
saben més i els poses amb els grans per a què segueixin millorant;
i als altres els hi fas fer activitats semblants on uns milloren i
els altres aprenen des de zero. Però aixo no pot considerar-se
inclusió ja què separem als nens en comptes de buscar una
sol·lució.
A
l'escola, per altra banda, no podem dur a terme aquesta mesura. A una
classe d'educació física ens hem d'adaptar al grup que tenim, no
podem canviar un nen a fer classe amb els més grans o amb els més
petits perquè no té una maduració, o les mateixes
característiques, que la resta dels companys. Per això tenim el que
diem les adaptacions.
Per
a dur a terme les adaptacions, només hem de tenir imaginació.
Adaptar les activitats de forma que al nen que li costi més li
resulti accesible però que per als demés lis resulti un repte.
M'explico: posem d'exemple que estem fent bàsquet. Un nen no sap
llençar, cinc saben fer-ho perfectament i automatizat i la resta
aprèn progressant adecuadament. Podem dur a terme la següent
activitat: desglossar cada passa i dur-la a terme lentament per a
entendre els moviments. Què pasarà? Molt fàcil: el nen amb
dificultats aprendrà les passes i podrà anar millorant amb la
pràctica, els nens que progressen adecuadament, notaràn on cometien
errors i podràn canviar-ho per a assimilar el moviment; i els que ja
sabien com fer-ho, segur que els hi resulta difícil haver-ho de fer
pensant el moviment i no automatizar.
Aquesta,
i moltes altres, són tècniques que podem utilitzar dintre de
l'aula. A més a més, no només en referent a maduració, sinó
també pel que fa a quan es té un nen NEE a l'aula amb qualsevol
tipus de discapacitat. Les modificacions són infinites (en
activitats, materials multisensiorials, agrupacions, tipus de joc,
etc.) per a què tots gaudeixin i aprenguin per igual.
Però
a l'hora de parlar d'una activitat extra-escolar la cosa canvia. Com
ja he dit, majoritàriament les activitats extra-escolars s'enfoquen
a la competició i, per tant, no es pretén una inclusió a les
classes ja què, quan arriba el punt en què la classe et queda
petita, et canvien per a què progressis més amb els de la classe
posterior, els més avançats.
Això,
pensant-ho, no es inclusió, així que..què creieu que podem fer per
canviar aquest fet?
No
és fàcil, però és una cosa que, en edats primerenques s'ha
d'intentar canviar.
Espero
no haver-vos avorrit molt, l'esport és una cosa que m'apasiona i
quan començo a pensar-hi m'emociono i escric sense parar.
Per
acabar vull deixar-vos un vídeo, que no vull que es faci una
interpretació errònia. És un video dedicat a les dones esportives
que formen l'equip paralímpic espanyol. Elles són les que parlen al
vídeo del seu afany de superació, de totes les bones aportacions
que fa l'esport en l'èsser humà.
Una
frase rellevant? “Te
gusta? Sí? Entonces sí que puedes!”
Per
tots vosaltres!
Una
abraçada i fins aviat!
Patricia
Pinar Roig
☺♥♪
