Segon curs de na Patri: Carpeta d'aprenentatge

Hola a tots i a totes, benvinguts a l'última entrada de l'assignatura de Desenvolupament socioemocional de segon curs del Grau en Educació Infantil. Per refrescar una mica la memòria, farem un petit repàs de tot el que hem vist fins ara.

Vam començar parlant de les emocions, de la importància de saber posar-lis nom i expressar-les, de quines es consideraven com emocions bàsiques i que feien la funció de mantindre l'espècie, de l'evolució de les emocions i la classificació d'aquestes en positives, negatives i ambigües.

Després, vàrem parlar de la familia, d'allò que considerem com a tal, dels tipus, de les diferents tendències, de la importància per a la primera socialització de la persona, del fet de posar límits i de la importància de la cooperació familia-escola per a l'educació integral de l'infant.

Ara, finalment, ens centrarem en l'escola. Per això, començàrem fent un debat sobre com pensavem que hauria de ser l'escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels nens, tenint en compte els següents paràmetres: filosofia que la sustenta, objectius i models i motivacions.

La resposta global en aquest cas va ser clara:

Una escola allunyada de la mà política, on les lleis que la regeixin es duguin a terme per docents que es troben dia a dia a les aules, veient la veritable realitat. Amb origen en la coeducació família-escola, és a dir, sense deixar de costat a la família en el procés d'ensenyament- aprenentatge del nen ja que aquesta serà la primera socialització del nen i, per tant, la base sobre la qual anirà construint el seu bagatge de coneixement.

Així doncs, l'objectiu de l'escola haurà de ser el fet de garantir una educació per a la vida; desenvolupant capacitats cognitives, de socialització i emocionals, el més propera a la realitat possible.

Per això, és necessari que els aprenentatges que es facin a l'escola es facin partint sempre de les motivacions i interessos dels nens, captant la seva atenció perquè l'aprenentatge sigui més significatiu, fent que el nen sigui el protagonista del seu propi aprenentatge.

Perquè quan arribi l'hora d'abandonar l'escolarització, els nens han de tenir recursos per desenvolupar-se de forma òptima, autònoma i segura.

L'escola: un lloc per aprendre junts el camí de la vida.

Foto d'elaboració pròpia a partir d'imatges Creative Commons. - Webgrafia

Això ens fa reflexionar, i veiem que tenim una concepció total d'escola nova, d'un lloc que prepara per a la vida i garanteix el benestar de l'infant tenint en compte les seves necessitats. És doncs, una concepció dual entre escola d'infantil i el concepte de casa del nen. Llocs on la preparació, la protecció, la seuguretat emocional i el fet d'explorar de forma autònoma per a conèixer estan per damunt d'objectius bàsics de guarderia com entretindre o guardar nenes només. Llocs per a infants centrats en el present i en el futur i no estancats en el passat, en aquelles primeres institucions creades a partir de la introducció de la dona al món laboral.

Silvia Palou, pel que fa al concepte d'escola avui dia, esmenta que és una olla provocadora d'emocions significatives per al nen, ja què en l'escola s'estableixen vincles i relacions a les quals t'hi has d'enfrentar al moment. El nen, doncs, es troba en un context diferent a la seva familia i al qual s'hi ha d'adaptar.

Però començem graó per graó. Arribem a una escola. En aquesta tenim diversos components com:

L'equip educatiu com a model per al creixement emocional dels nens.
La figura del mestre com a referent d'afecte i seguretat.
El grup classe com a eina fonamental per aprendre a viure en societat i creador d'una sèrie de condicionants escolars per al benestar dels infants.
La familia com a companya de viatge de l'infant en tot el seu camí educatiu.
L'infant, enmig de tot aquell embolic, tot nou per a ell. Un infant al qual se li han d'extreure les seves potencialitats de capacitat, capacitat de participar activament en tot el que aquest nou camí que comença suposa per a ell.

És, per això, un moment bàsic per a treballar emocions amb coherència, establint uns límits clars sense deixar de banda en cap moment l'afecte cap al nen. Un afecte, però, que acompanya per aquest nou camí, sense dirigir en cap moment, per tal que es desenvolupi l'autonomia des de l'inici i per això també haurem de crear hàbits per tal d'estructurar jornades. I tot aquest nou món que se li obre des d'un primer moment, amb la necessitat d'afrontar-lo amb optimisme i reflexió per tal que tot sigui més significatiu i el procés d'adaptació no sigui massa brusc.

Treballem així la capacitat de reacció davant les possibles situacions que poden sorgir, és a dir, la resiliència. Boris Cyrulnik la defineix com “la capacitat de sobreviure a les situacions de malestar, de navegar en aigües tubulentes i sobreviure”.

Les aigües turbulentes, encara que mostrin perill, sempre deixen imatges boniques.

Fotografia de Flikr - webgrafia

A l'escola, aquesta capactitat a partir dels víncles afectius que estableixen els infants i, a partir d'aqui, anar estructurant els hàbits, compensar desigualtats, mantindre un grau d'expectatives acord amb el nivell maduratius dels infants, ser capaços de transmetre habilitats per a la vida; construïnt així la història pròpia dels infants i, sobretot, fent sentir que tots som capaços de tot, sentint-nos bé per damunt de tot, perquè el concepte de creativitat té diversos significats segons la perspectiva desde la qual es miri.

Si qualsevol cosa pot ser art, tothom és capaç de ser una mica artista!

I parlat una mica més de resiliència i creativitat, em ve al cap un poema que segur que molts hem treballat a les aules de primaria o secundaria de Mario Benedetti, i que penso que té molt a veure amb aquesta capacitat de resiliència.

No te rindas, aún estás a tiempo

De alcanzar y comenzar de nuevo,

Aceptar tus sombras,

Enterrar tus miedos,

Liberar el lastre,

Retomar el vuelo.

No te rindas que la vida es eso,

Continuar el viaje,

Perseguir tus sueños,

Destrabar el tiempo,

Correr los escombros,

Y destapar el cielo.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se esconda,

Y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma

Aún hay vida en tus sueños.

Porque la vida es tuya y tuyo también el deseo

Porque lo has querido y porque te quiero

Porque existe el vino y el amor, es cierto.

Porque no hay heridas que no cure el tiempo.

Abrir las puertas,

Quitar los cerrojos,

Abandonar las murallas que te protegieron,

Vivir la vida y aceptar el reto,

Recuperar la risa,

Ensayar un canto,

Bajar la guardia y extender las manos

Desplegar las alas

E intentar de nuevo,

Celebrar la vida y retomar los cielos.

No te rindas, por favor no cedas,

Aunque el frío queme,

Aunque el miedo muerda,

Aunque el sol se ponga y se calle el viento,

Aún hay fuego en tu alma,

Aún hay vida en tus sueños

Porque cada día es un comienzo nuevo,

Porque esta es la hora y el mejor momento.

Porque no estás solo, porque yo te quiero.

Mario Benedetti.

Amor, art, expressió...la vida! Tot comença amb un bon mestre...

I com a bons i bones futurs/es docents, hem de començar per acollir als nostres infants i a les seves famílies. Per a veure la importància del perídoe d'adaptació ens fem les següents preguntes:

Per què és un dels moments crucials i estratègics?

Té a veure amb els víncles mestre-nen, grup-nen, entorn-nen, comunitat-nen, espai físic-nen, etc. En el període d'adaptació és on a través dels pares hem d'arribar al nen. Suposa la primera separació del nen amb els pares i pot causar sensació d'abandó i angoixa al nen podent afectar bastant al nen, per això ha d'estar planificada per evitar rebuig.

Per què s'inverteixen gran quantitat d'energies?

Primers dies importants per al nen i per a l'escola, ja que el moment d'impressió i estrès fa que solament et fixis en el dolent i has de conèixer també el bé que té l'escola. El nen haurà de passar gran molt temps en aquesta institució, creant desenvolupament de coneixements, de creixement personal, d'establiment de vincles, etc., suposant la socialització d'aquest. Per tant, és necessari que l'infant comenci amb bon peu aquest camí.

Podem establir regles de funcionament per a aquest període?

No s'han de canviar els ideals de com ha de ser un període d'adaptació, cal respectar el ritme dels nens, però l'escola també té un ritme i tot ha de cuallar, això es fa amb estratègies que es duen a terme amb nens i famílies, fent que les famílies creguin en l'escola. Si fem que les famílies tinguin poder, farà que l'escola també pugui. Són necessàries, doncs, les regles de funcionament, ja que això suposarà la planificació d'aquest període i serà beneficiós tant per als nens com per als pares, tenint en compte que cada nen és diferent i té més necessitats individuals.

Parlem, així, del període d'adaptació: un esdeveniment excepcional per a tots ja què suposa la primera separació significativa des del naixement i un canvi en els costums d'aquest. A més a més, es reorganitza la vida familiar ja què els pares que comencen a tenir molt temps lliure que fins ara no tenien perquè havíen de cuidar del nen. És important assistir aquest tipus de dol en ambdues parts.

El període d'adaptació també fa referència a l'inici de la construcció de nous vincles entre nen i educadors, en la nova percepció del món a ulls del nen, orientar-se en nous espais i realitzar una nova organització de la vida.

Per al nen, aquest fet suposa un pas necessari en el seu creixement, ja què crèixer significa separar-se del cercle proper i caminar cap a un context social més ampli. Són importants les relacions i els vincles que ens creen confiança, perquè el procés de crear i trencar vincles és una condició necessària per al desenvolupament.

També hi ha que tenir especial cura del moments, aquests s'han d'adaptar al temps i ritmes del nen. Cal saber quan el nen està preparat per no crear inseguretats, angoixes, etc. En ocasions fem que el nen faci un salt al buit, sense saber si aquest preparat o no. Elogi de l'educació lenta ens parla dels temps per a cada cosa, i és necessari recordar-ho en tot moment, encara que de vegades cal trencar amb aquest ritme.

Rompre amb les preses, cada cosa al seu temps...

Foto - Flikr - Webgrafia

I ara, a mode de reflexió sobre el perídode d'adaptació, em proposen una reflexió sobre aquesta situació:

Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d'adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no se sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d'hora, perquè necessitava que les coses fossin com estaven programades.

Bé, per començar, penso que falten molts caps per lligar en aquesta situació. De fet, no sabem gairebé res. Hauríem de pensar en com és la mestra. Una recientment graduada, potser? És per això que pot tenir por? I la mare? És una mare que treballa i necessita corre per arribar a la feina i no li va bé quedar-se tantes hores? O potser és el centre el qui ha marcat el període d'adaptació i ha de seguir-se tal com està programmar? Era la primera vegada que veia a la mare? Ja hi havia confiança?

De fet, un seguit de coses que ens hauríem de plantejar per a saber si la resposta està o no està ben donada. A més a més, el to de veu i la forma d'expresió tampoc la sabem. Li ha contestat enfadada? Amb culpabilitat?

Sigui el que sigui, ens falta informació, per tant, penso que és una resposta una mica arriscada tant per no donar explicacions i seguir amb la programació, com de cara a les famílies, ja què amb aquesta resposta, la família es pot sentir apartada de les decisions del seu fill.

Evitar enfrontaments amb les famílies, al cap i a la fi, són aquestes les més properes a l'infant.

Foto - Google Images - Creative Commons - Webgrafia

D'aquesta forma, arribem a la part final: comunicació amb les famílies. Aquesta part és molt important tant per una primera reunió, com per a una reunió de mig curs. Considerarem, doncs:

L'espai. Evitant enfrontaments en reunions individuals i realitzant una mena d'assamblea si és en gran grup.
L'accollida. Agraïnt l'assistència, subratllar la dependència mutua.
Utilitzant un model assertiu en tot moment. Mostrant seguretat, confiança, conviccionalitat, racionalitat i respecte.
Realitzant preguntes que ens donin informació necessària i tancar la reunió quan alguna de les parts comença a incomodar-se.

Sobre aquest tema vam veure la pel·lícula “Ser i tener” i es demanaren reflexionar els següents punts:

L'actitud del mestre.

El mestre es veu en tot moment com una figura d'autoritat. Tots els alumnes el respecten in fan cas de les activitats que proposa. No obstant, l'hora de l'esplai es mostra com un company simbòlic. És a dir, juga amb els infants alhora que realitza la funció de protecció d'aquestos.

Durant les activitats mostra un caràcter més bé fort ja que pretén que tots els seus infants aprenguin i els “punxa” fent-los raonar, reflexionar i mig enfadant-se quan veu que algún d'ells està en estat de vaga i no li abelleix fer alguna cosa. Es veu, per tant, una confiança i uns límits marcats que els nens entenen i accepten com a norma: no acabes els deures – no pots sortir al pati.

També es veu que les activitats que proposa treballen tot a la vegada: lògica, art, llenguatge, etc. Per tant, es pot deduïr que és un mestre amb habilitats i recursos que prefereix ensenyar de forma lúdica, fent que l'aprenentatge sigui més significatiu per a l'infant.

El vincle mestre – alumne.

Aquest aspecte es deixa veure en la seva esplendor més aviat al final de la pel·lícula, ja què és quan els grans es despediexen perquè se'n han d'anar de l'escola a continuar els estudis i els petits es despediexen perquè comencen les vacances. Es aquesta escena és veu el gran víncle que el mestre crea amb els seus alumnes: abraçades, besades i paraules d'acomiadament càlides és tot el que es veu, per tant, es pot dir que el treball del víncle s'ha fet d'una forma òptima.

Com es gestiona l'espai i el temps.

Sobre aquest aspecte, la pel·lícula ja comença amb una metàfora on es veuen unes tortugues caminant per l'aula, fent veure la importància de l'educació lenta que ja hem esmentat anteriorment. A més a més, es veu també una evolució del curs, deixant veure totes les estacions de l'any i, amb aquestes, l'evolució dels nens, de les activitats i les pròpies emocions.

Per altra banda, l'escola només té una classe i s'organitza de forma que els més grans es troben a un cantó i els més petits a l'altre. Per tant, el treball amb els infants és gairebé individualitzat, ja què són pocs els alumnes que té. El treball dels continguts es fa adaptat al nivell de maduració dels infants, per això quan arriba el moment de fer els deures, els infants s'angoixen a casa, perquè els pares els hi ensenyen com ells saben, de forma ràpida, sense tenir en compte el nivell maduratiu. Sobre això hi ha una escena molt graciosa a la pel·lícula.

Una de les escenes de la pel·lícula. Ensenyament individualitzat.

Foto – Google Images - Webgrafia

A més a més, també surten d'excursió a la neu, a visitar l'escola on aniràn els grans l'any següent, etc. És on els grans aprofiten per conèixer el seu nou entorn i el mestre aprofita per fer reflexionar als petits. Qualsevol lloc i qualsevol moment pot ser u n bon lloc i un bon moment per aprendre. Això es veu clarament en l'escena on demana a un nen que li contesti un parell de preguntes però el nen intenta desviar l'atenció a altres coses.

El treball quotidià de les emocions.

Pel que fa a les emocions el treball també és constant. Durant les activitats proposa preguntes de reflexió per saber si s'està fent bé o malament. Això suposa un treball d'acceptació de les diferències dels companys.

També es treballa el dol, quan els grans han de marxar i la nena és tan tímida que té por d'anar-se'n, el mestre parla amb ella i li fa reflexionar sobre la necessitat d'avançar en el seu aprenentatge i que després podrà ser ella qui doni les classes en aquella escola. Aquest treball del dol, no només es veu en aquesta escena, sinó també quan apareixen nous alumnes, un d'ells molt petit, que és el primer cop que es separa de la mare. El nen no para de plorar i el mestre l'agafa entre els seus braços, mostrant-li confiança i seguretat i dient-li que la mare vindrà de seguida a per ell però que ara es moment d'aprendre i vieure com serà la seva nova aula.

Finalment, pel que fa als conflictes, hi ha una gran escena que deixa veure el treball de mediació que realitza. Demana als infants que s'han barallat que expliquin perquè ho han fet, quina era la causa i demana que reflexionin si això els hi agrada perquè l'amistat és el que s'ha de mantenir, sobretot si se'n van junts a l'altre escola i només es tendràn l'un a l'altre. Els nens ho sol·lucionen amb el diàleg. Us deixo l'escena en concret.

I amb el treball quotidià de les emocions acabem aquesta entrada. Finalment, ens demanen que fem un recorregut i ens familiaritzem amb els materials que trobarem en la carpeta: la caixa de les emocions i la seva guia didàctica. Hem de triar una de les activitats i explicar-la als companys exposant:

Per què ho has triat?

Bé, el treball a classe el vaig fer conjuntament amb la meva companya Ana, el vàrem triar juntes, en realitat va ser quasi quasi un a l'atzar que ens agradés, ja què vam passar quasi tota l'estona agafant idees d'objectius, evaluacions, etc. Però el vam triar perquè en va ser un que fomentava el diàleg, la presa de decisions, no era individual, etc. Buscàvem alguna cosa que fós en grup i treballés aspectes que fomentessin la participació de tots i es respecte per la diversitat d'opinions.

Quins aspectes vols treballar amb aquesta activitat?

Com bé he dit, treballa emocions desde diferents punts de vita, empatia, cooperació, diàleg i consens, autocontrol emocional, asumir responsabilitats, compartir, treballar en equip, resolució de conflictes, habilitats cognitives, comunicatives i socials i la presa de decisions.

En què consisteix?

L'activitat escollida va ser “El nostre aquàrium”. Aquesta activitat consistia en demanar als alumnes que debatissin sobre quins elements dels que els hi presentàvem amb dibuixos (taurons, peixos, fang, lletugues, gats, etc.) podria contenir l'aquàrium. Aquests elements tenien que complir amb: que fóssin justs per a l'aquàrium i que fóssin útils, agradables i segurs per a aquest. L'objectiu principal era el diàleg, que tots veièssin la diversitat d'opinions. Potser pe a un nen el fang no era agradable, per un altre si, etc. Veure la varietat d'opinions, el respecte que es mostrava, etc.

Què necessites per dur-la a terme?

Per a dur-la a terme només necessitàvem diverses targetes amb dibuixos de diferents coses, animals, objectes, etc. per tal de debatre sobre ells en relació a l'aquàrium i un paper continu on hi haguès un aquàrium dibuixat i se li anèssin aferrant les targetes que s'havien consensuat que podien quedar-se a l'aquàrium.

Un gran aquàrium!

Foto - Google Images - Webgrafia

Després, per a l'exàmen en teniem que inventar una seguint unes passes concretes i aquesta va ser la meva aportació. La vaig fer en castellà, espero que no us importi...som tots bilingües, no? :)

Título.
- Emociones día a día: entre todos y para todos.
Objetivos.
- Trabajar las emociones desde diferentes puntos de vista.
- Fomentar y trabajar el dialogo y el consenso.
- Trabajar la autorregulacion emocional.
- Conocer el significado de las emociones.
- Reconocer, identificar y expresar emociones.
- Tener conciencia de la evolucion de las emociones segun el momento.
- Trabajar en equipo y cooperar.
- Establecer vinculos con los demas.
- Respetar las diferencias de los demas.
- Comunicar.
- Trabajar las capacidades cognitivas y sociales.
- Co-educar.
- Aprender a ser asertivo.
- Reflexionar de forma individual y conjunta.
- Establecer normas de grupo.
- Reconocer cualidades personales.
- Decidir.
Participación:
- Niños de segundo ciclo de infantil.
- Inicialmente individual y posteriormente en gran grupo.
Material necesario
- Cartulinas en forma ovalada (6 por niño).
- Papel contínuo para un mural.
- Forro para plastificar el mural (ya que éste estará todo el curso).

Evaluación (del niño).
- Como docente, evaluaremos c on una tabla aspectos relacionados con la actividad.

Nombre:

Ha sido capaz de empatizar?

Ha sabido respetar sus propias emociones?

Ha sabido respetar las emociones de los demás?

Ha sabido dialogar y consensuar de forma ordenada y respetuosa?

Ha sabido esperar para hablar, escuchando antes a los demás?

Ha sabido trabajar en equipo y cooperar de forma significativa y positiva?

Reconoce emociones?

Identifica emociones?

Expresa emociones?

Expresa con palabras lo que quiere?

Expresa con el cuerpo aquello que las palabras no pueden?

Comparte el material?

Sabe relacionarse de forma adecuada con el resto del grupo?

Respeta las normas establecidas?

Sabe autoregular su conducta?

Decide su actuación de forma autónoma?

Tiene iniciativa propia (SI) o se ve influenciado por los compañeros (NO)?

Qué emociones predominan en la actividad del niño?

En caso de conflicto propio, como actúa?

En caso de conflicto ajeno, como actúa?

Después de la actividad, repartiremos una tabla de co-evaluación similar a la siguiente, que los niños deberán rellenar antes de la asamblea final. Para ello, las tablas de evaluación irán acompañadas de dibujos relacionados con el ítem a evaluar y fácilmente comprensibles para los alumnos, para que los niños puedan identificar mejor el aspecto a tener en cuenta.

Nombre:

Con quén te has sentido más de acuerdo?

Has tenido algún conflicto? Con quien?

Lo habéis podido solucionar? Como?

Te has sentido escuchado cuando has querido hablar?

Has sabido escuchar a tus compañeros cuando estaban hablando?

Quienes crees que expresan con claridad lo que quieren decir?

Quienes crees que NO expresan claramente lo que quieren decir?

Quienes crees que respetan las normas establecidas?

Quienes crees que NO respetan las normas establecidas?

Quienes crees que se relacionan más con el grupo?

Quienes crees que se relacionan menos con el grupo?

Quienes crees que asumen más responsabilidades?

Quienes crees que asumen menos responsabilidades?

También querremos que los niños se autoevaluen para ver lo que piensan ellos de si mismos, etc.. con una tabla similar a la siguiente. Como en el caso anterior, las tablas de evaluación irán acompañadas de dibujos relacionados con el ítem a evaluar y fácilmente comprensibles para los alumnos, para que los niños puedan identificar mejor el aspecto a tener en cuenta.

Nombre:

He sido capaz de entender a los demás?

He sabido respetar mis emociones?

He sabido respetar las emociones de los demás?

He sabido dialogar y consensuar de forma ordenada y respetuosa?

He sabido esperar para hablar, escuchando antes a los demás?

He sabido trabajar en equipo y cooperar de forma significativa y positiva?

Reconozco mis emociones?

Identifico mis emociones?

Expreso mis emociones?

Expreso con palabras lo que quiero?

Expreso con el cuerpo aquello que no se hacer con palabras?

Se asumir responsabilidades?

Comparto el material?

He sido capaz de expresar con mi cuerpo aquello que me he propuesto?

He sabido relacionarme de forma adecuada con el resto del grupo?

Respeto las normas establecidas?

Se autoregular mi conducta?

Decido por mi mismo aquello que diré o haré?

He tenido algún conflito?*

Me he visto implicado en un conflicto ajeno?*

Como me he sentido durante la actividad?

*En caso de conflicto propio, explicar con quien y como ha actuado?

*En caso de conflicto ajeno, explicar con quien y como ha actuado?

Propuesta del trabajo.

A principio de curso empezamos explicando lo importante que es saber expresar las emociones para lograr un buen funcionamiento de grupo. Exponer lo que sentimos, lo que nos pasa, entender a los demás, etc.
Así pues, empezamos repartiendo cartulinas ovaladas (6 por persona: alegría, tristeza, rábia, vergüenza, miedo, ilusión, seguridad, inseguridad, solitud, etc.) con emociones escritas.
De forma individual, cada niño dibujará la cara que cree que representa cada emoción.
Una vez dibujadas, en forma de assamblea nos pondremos de acuerdo para consensuar las caras que utilizaremos para las emociones, para que todos tengamos un referente claro paa cada emoción.
Una vez llegado al consenso, crearemos un mural en el que aparezcan los nombres de los niños, plastificado en el que podamos enganchar los “emoticonos”. Además repartiremos las autoevaluaciones y las co-evaluaciones.
Realizaremos la autoevaluación del docente.
Cada día, durante la asamblea de entrada cada niño expresará lo que quiera y expondrá como se siente y, de forma autónoma, pondrá el emoticono al lado de su nombre.
Por último, en el ritual de salida, durante la asamblea, contará como se ha sentido durante el día y cambiará el emoticono si es necesario según el cambio de ánimo que haya tenido el niño durante la jornada.

Valoración de la actividad (evaluación de docente y de la actividad).
- Después de la actividad, como docente evaluaremos nuestra propuesta y nuestra acción educativa con una tabla similar a la siguiente.

ÍTEMS A EVALUAR

Se han seguido los pasos que marcaba la actividad?

Hemos trabajado de forma ordenada?

Hemos trabajado con constancia?

He mostrado interés?

He cumplido con los objetivos?

He tenido que hacer alguna variación de la actividad?

Tipo de variación y causa?

Aspectos a mejorar?

Anotaciones y observaciones:

I això ha set tot per avui i pel que fa a aquesta assgnatura. Espero que us hagi agradat, entrentingut i servit d'ajuda.

Una abraçada molt gran a tots!

Tranquils! Que no me'n vaig sense deixar-vos la cançó de despedida...i com l'estiu ja està aquí...que us sembla si deixem entrar el sol? A més amb una versió de “Let the sunshine in” molt estil meu, que em posa els pèls de punta...espero que us agradi com a mi!