"Un musical còmic-dramàtic que va poder acabar en tragèdia"

Sobre aquesta obra de teatre-musical, realment, és veritat que no se que dir. No se com començar. No vull deixar malament a cap de les meves companyes. Tampoc vull deixar-me malament a mi però penso que hi ha coses que per a la realització d'un treball com aquest no es poden tolerar. Hi ha hagut de tot, des de la màxima il·lusió al principi per fer un treball d'aquestes dimensions amb un gruo d'amigues que es duen prou bé, fins acabar barallant a punt de treure'ns els ulls al final de la realització de l'obra. Veieu? Una àmplia escala de grisos que deixa atònit a tothom...imagineu-vos, doncs, viure-ho en primera persona.

Tot comença un 19 de febrer, l'assignatura s'inicia amb la part musical. Ens demanen que ens disposem en grups i que ens dividim els rols dintre de la creació d'un musical que haurem d'adoptar. Ens demanen, també, que per al pròxim dia tinguem una idea sobre la idea del musical que volem fer.

Després ens mostren dos obres d'anys anteriors i ens expliquen que el musical ha de tenir un problema inicial que es resolgui al final de l'obra.

Finalment, un escàs debat reparteix els rols. Estam totes d'acord en el rol que es ha tocat. Gairebé a sorteig, però es consensua que encara que totes ens ajudarem en tot, els rols queden establerts de la següent forma:

Directora musical:	Patricia Pinar
Directora d'escena:	Anto Roig
Guionista:	Laura Balanzat
Vestuari:	Alexandra Artero
Maquillatge:	Bea Fondevilla
Decorats:	Lorena Gómez
Música:	Jènnifer Montserrat
Lletra:	Clara Tur

Una vegada tenim això, pensem un parell d'idees per al tema de l'obra. Realment una mica a corre-cuita i tal qual va sortir. Però el tema va cuallar, va agradar el fet de fer rondalles eivissenques. A més a més, estàvem orgulloses, erem, penso, l'únic grup al qual el tema de l'obra va ser el mateix des de l'inici de l'assigantura. Així, docns, seguim endavant. Escrivim el guió, ens donen un parell de pinzellades i l'acabem de retocar. Decidim les bases de les cançons tal com van venint idees al cap i poc a poc van sortint cançons que cohesionen perfectament al diàleg. Un treball dur, més que dur, llarg, perquè quan la inspiració no ve i et quedes en blanc, no hi ha més que fer... Finalment ens queda un guió prou cohesionat i amb un bon fil conductor, amb cançons que cuallen i que han quedat molt bé. 

El 31 de maig es va dur a terme al Club Diari d'Eivissa la representació de tots els grups...
Va pujar el teló i tot el "mal rollo" va desaparèixer....

MUSICAL GUIÓN by PatriPinarROig

I tot això...com va arribar a escenificar-se? Doncs així com estau a punt de vuere...

Making off musical.pdf by PatriPinarROig

Bé...una miqueta més visual...aquest va ser el procès de creació...

Idò bé...quina és la meva sensació després de tot això?

Ja he dit al principi que el meu sabor de boca no es gaire bo. Des d'un primer moment despertava amb il·lusió per agafar aquesta assignatura amb força, amb les meves formigues, les meves amigues. Però poc a poc això va anar canviant. Desil·lusió, decepcions, treballs mal repartits, baralles innecesàries, tensió, etc. És a dir, que més que cohesionar-nos més i juntar aquell fabulós grup d'amigues més, el que va fer va ser distanciar-lo.

Però també vaig dur-me alguna sorpresa, de fet amb les persones que, pel seu caràcter, pensava que ava a xocar més amb elles, va resultar que va ser amb les que millor m'he dut al final de tot aquest treball. Això m'ha alegrat molt, he pogut aprofundir en algunes de les meves amistats, tot ha set profitós...no hi ha mal que per bé no vengui.

Crec que aquest a set un treball que per al que és, comporta massa pressió i que no s'arriba a disfrutar. Podria ser una experiència còmica, agradable, plena de rialles i que cohesionés més al grup. Però això no ha set així...està clar que una vegada fet el musical les tensions es van alliberar, tot es va arreglar, les aigües tornaren al seu lloc i tot es va calmar. A més a més, vam demostrar una gran eficiència, totes sabíem tots els paper...inclús en l'últim moment vam conseguir adaptar-nos a les situacions. Però tenc una cosa claríssima, mai, i he dit MAI, tornaria a passar per aquesta mala sensació...les meves amigües estan molt per damunt de qualsevol pressió.

“Un musical còmic-dramàtic que va poder acabar en tragèdia.”

Patricia Pinar Roig

☺♥♪